viernes, 7 de junio de 2013

Reflexió personal (CreativeCommons i Copyright)

Creative Commons (CC) és una organització sense ànim de lucre dedicada a reduir les barreres legals per a compartir treballs creatius, ofereix licències tradicionals desde els drets d'autor fins al domini públic. L'objectiu de Creative Commons és donar opcions a aquells creadors que vulguin que terceres persones utilitzin i/o modifiquin la seva obra sota unes condicions determinades, ajudant així a reduir les barreres legals de la creativitat mitjançant la nova legislació i les noves tecnologies. Creative Commons proporciona llicències als creadors/autors per tal que estableixin els termes amb els que volen compartir les seves obres en el medi digital. No dóna llicències totalment lliures, es troba entre mig del Copyright i el Copyleft (o totalment lliure). El que diferencia bàsicament el Copyright i els CreativeCommons és que el Copyright té tots els drets reservats i els Creative Commons té només alguns drets reservats que aquestes condicions les escolleix el pròpi autor i dóna opcions a que terceres persones puguin modificar la seva obra, sempre amb algunes condicions que indica l'autor.

PowerPoint final de curs Art i Història

Definicions i exemples:


 --Story Board: És un conjunt d'il·lustracions mostrades en seqüència amb l'objectiu de servir de guia per entendre una història, previsualitzar una animació o seguir l'estructura d'una pel·lícula abans de realitzar-se o filmar.





--Guió Tècnic: es tracta d'un document de producció que conté la informació necessària per a executar cada un dels plànols que l'obra audiovisual requereix.

PLANO 12: PLANO MEDIO CORTO, CON LA PUERTA EN CUADRO

RUBÉN está sentado, estudiando, de espaldas a la puerta. Desde el salón llega la voz de GUILLERMO:

GUILLERMO (VOZ EN OFF)

(euforia de menos a más) ... también podría usar... no, no es suficientemente ácido, rebajará el carbónico de la coca-cola. ¿Y con el permanganato? ¡Claro! Pero no, demasiado volátil... aunque puedo sublimarlo todo... ¡Eso es! Si lo sublimo combinará bien! ¡Claro! ¡Ya lo tengo! (se oye el ruido que hace al levantarse de la silla.) ¡Ya lo tengo! 

Se abre la puerta y entra Guillermo, eufórico.

 GUILLERMO

¡Rubén! ¡Ya lo tengo!

  RUBÉN

(sin apenas girarse) Vale, me parece muy bien, pero me podrías dejar estudiar.

 GUILLERMO

¡Ah! Perdona, perdona.
              Guillermo retrocede y cierra la puerta.

 GUILLERMO (VOZ EN OFF)

(en tono más bajo) Claro, lo sublimo y ya está. Increíble, cómo no se me había ocurrido antes. Si lo sublimo combinará bien...

jueves, 6 de junio de 2013


--Guió literari: Un guió literari és un text que conté una història que ha estat pensada per ser narrada en imatges i so. S'hi detallen les accions i els diàlegs dels personatges, acompanyant-los amb descripcions generals dels escenaris i acotacions per als actors. La història s'escriu de manera que resulti visible, però sense donar indicacions tècniques per a la realització de la pel·lícula ni sobre el treball de cambra.

RUBÉN 

¡Hey!

GUILLERMO
(sin girarse) Mira, no te pierdas esto.
Rubén se acerca a mirar. Guillermo echa unas gotas en un tubo de ensayo. Sale un poco de humo.

GUILLERMO 
¿Has visto? Reacciona bien... ¡Ajá!

RUBÉN 
Vale, pero como no me digas qué es...

GUILLERMO 
Un disolvente que estoy inventando. ¡Potentísimo! Si metes el dedo, en dos minutos adiós dedo. La fórmula lleva coca-cola. Por cierto, he tenido que cogerte un par de latas que tenías en la nevera.

RUBÉN 
No importa. Interesante... Bueno, voy a ver si me pongo a estudiar, que tengo el examen dentro de dos semanas y todavía no me he mirado nada.



Collages digitals










Guió literari i tècnic del Vídeo Final


martes, 23 de abril de 2013

Definicions i exemples

--Guió literari: Un guió literari és un text que conté una història que ha estat pensada per ser narrada en imatges i so. S'hi detallen les accions i els diàlegs dels personatges, acompanyant-los amb descripcions generals dels escenaris i acotacions per als actors. La història s'escriu de manera que resulti visible, però sense donar indicacions tècniques per a la realització de la pel·lícula ni sobre el treball de cambra.


RUBÉN
¡Hey!

GUILLERMO
(sin girarse) Mira, no te pierdas esto.
Rubén se acerca a mirar. Guillermo echa unas gotas en un tubo de ensayo. Sale un poco de humo.

GUILLERMO
¿Has visto? Reacciona bien... ¡Ajá!

RUBÉN
Vale, pero como no me digas qué es...

GUILLERMO
Un disolvente que estoy inventando. ¡Potentísimo! Si metes el dedo, en dos minutos adiós dedo. La fórmula lleva coca-cola. Por cierto, he tenido que cogerte un par de latas que tenías en la nevera.

RUBÉN
No importa. Interesante... Bueno, voy a ver si me pongo a estudiar, que tengo el examen dentro de dos semanas y todavía no me he mirado nada.

--Guió Tècnic: es tracta d'un document de producció que conté la informació necessària per a executar cada un dels plànols que l'obra audiovisual requereix.
PLANO 12: PLANO MEDIO CORTO, CON LA PUERTA EN CUADRO

RUBÉN está sentado, estudiando, de espaldas a la puerta. Desde el salón llega la voz de GUILLERMO:
GUILLERMO (VOZ EN OFF)
(euforia de menos a más) ... también podría usar... no, no es suficientemente ácido, rebajará el carbónico de la coca-cola. ¿Y con el permanganato? ¡Claro! Pero no, demasiado volátil... aunque puedo sublimarlo todo... ¡Eso es! Si lo sublimo combinará bien! ¡Claro! ¡Ya lo tengo! (se oye el ruido que hace al levantarse de la silla.) ¡Ya lo tengo!
Se abre la puerta y entra Guillermo, eufórico.
GUILLERMO
¡Rubén! ¡Ya lo tengo!

RUBÉN
(sin apenas girarse) Vale, me parece muy bien, pero me podrías dejar estudiar.

GUILLERMO
¡Ah! Perdona, perdona.
Guillermo retrocede y cierra la puerta.
GUILLERMO (VOZ EN OFF)
(en tono más bajo) Claro, lo sublimo y ya está. Increíble, cómo no se me había ocurrido antes. Si lo sublimo combinará bien...

 



--Story Board: És un conjunt d'il·lustracions mostrades en seqüència amb l'objectiu de servir de guia per entendre una història, previsualitzar una animació o seguir l'estructura d'una pel·lícula abans de realitzar-se o filmar.



jueves, 11 de abril de 2013

Sant Jordi en 1 minut: Guió literari


La llegenda de Sant Jordi en 1 minut

Sinopsi

El meu curtmetratge consistirà en explicar la llegenda de Sant Jordi sense parlar, aniré ensenyant durant el vídeo uns papers que explicaran la història, en total 12 papers.

Guió tècnic

Al principi del vídeo surt el títol del clipmetratge, els crèdits principals podem dir.
Sortiré jo sol, que seré l'encarregat d'anar cambiant de paper cada 4-6 segons aproximadament.
Ho faré a casa meva amb l'ajuda d'un càmara que serà l'Edgar Fernàndez.
Faré servir la meva càmara Sony Cyber Shot.
Les escenes les grabaré a les meves golfes que hi ha una bona il.luminació i poc soroll.
Durant tot el vídeo surto jo sentat a un sofà en un pla mitjà tot i que no s'hem veu la cara.
Mente es reprodueix el vídeo sona la cançó de Disconnected de Pegboard Neds.

Webquest Goya

martes, 9 de abril de 2013

Llenguàtge audiovisual

Fotograma: És l'element més petit d'una pel·liícula. És una de les moltes imatges individuals que forma una pel·liícula o video. Si se'n projecta una cadena  a una determinada freqüència podem obtenir sensació de moviment.

Presa: És un fragment de temps que queda enregistrat a la càmara des del comensament de la gravació fins que es talla i que no ha estat editat, sino només enregistrat.

Clip: És una presa, per tant, un fragment de temps enregistrat, però en format inforàtic, per tant, ja ha estat treballat amb l'ordinador.

Pla: Visió dels perssonàtges o objectes que es capten des d'on la càmera graba.

Seqüència: És el conjunt d'escenes que expliquen una història dins un lloc o un espai de temps. El conjunt d'aquestes forma una pel·lícula.

Escena: És un conjunt de plans que expliquen una matéixa història en un mateix espai.

Pel.lícula: És una obra d'art cinematogràfic, que ens explica una història mitjançant seqüències de forma audiovisual.

Tipus de plans:   -Pla Detall o PD: detall aïllat d'objectes propers.
                              -Primer pla Curt o PPC: part del rostre, de la meitat del front a la meitat de la barbeta.
                              -Primer pla Gran o PPG: cap sencer.
                              -Primer pla o PP: de la part superior del cap fins a sota el nus de la corbata.
                              -Pla Mitjà Curt o PMC: en la part inferior, tallat per sota l'aixella.
                              -Pla Mitjà o PM: pla de mig cos, tallat per la cintura.
                              -Pla 3/4: pla tallat pels genolls.
                              -Pla Sencer o PS: tot el cos amb petits marges superiors i inferiors.
                              -Pla Llarg o PLL: la figura ocupa 3/4 de la alçada de la pantalla.
                              -Pla General o PG: visió del paisatge i l'entorn urbà.

Angulacions de la càmara: Les diferents angulacións de càmara que hi ha són: la central, el picat, la normal, el contrapicat i la nadir.

Moviments de càmara:
-Càmera fixa: la càmara no es mou i capta tot allò que passa al seu devant.
-Càmera Panoràmica: és el gir de la càmera sobre el seu propi eix. Pot ser horitzontal, vertical o oblicu. Generalment la panoràmica es fa servir per descriure un escenari o bé per relacionar elements de la mateixa escena però que no apareixen al mateix quadre.
-Tràveling: és un moviment que desplaça la càmera d’un lloc a un altre, normalment sobre uns rails. Segons els moviments distingim entre tràveling lateral o frontal.
-Moviment Lliure: és quan la càmera es mou sense seguir un ordre concret. Pot ser amb grua o sense grua (quan porta la càmera una persona).

Presentació comic book

lunes, 8 de abril de 2013

Reflexió personal: El Milagro

El poble sembla bastant pobre, quan la gent s'entera de la noticia del miracle, tothom vol anar-hi. Van totes les persones excepte Alfonso, aquest no va poder llegir bé la noticia, potser era un missatge de Déu per que no hi pugés allà a dalt. Quan s'aixeca l'Alfonso no veu a ningú en el carrer fins que es creua amb una altre persona i l'indica el camí a la muntanya. Al no estar la seva dona, ell puja per curiositat i quan arriba només la veu a la seva dona. Crec que l'home (Alfonso) agafa el paper de persona amb mala sort, ja que els que si que hi havien pujat al cim s'interpreta que han anat a un lloc millor perque realment han demostrat voler estar en un millor lloc anant a probar sort i ell en canvi per ''passota'' representa que es queda en el mateix poble pobre.

martes, 12 de marzo de 2013

Semblances i Diferències entre l'art del Barroc i Rococó:

Art del Barroc i del Rococó

SEMBLÀNCES:


Un prové d’un altre, són molt semblants, practicament iguals, el que l’art del rococó és mes exagerat, porta molts colors dorats.

S’assemblen en tot, tant arquitectura, esculura i pintura.

DIFERÈNCES:

En el barroc es busca en la pintura obtenir la perfecció en la perspectiva realista, en canvi en el rococó no es prenen molt en compte les proporcions humanes i dels elements que l'envolta.

El barroc té el seu auge al segle XVI i el Rococó al segle XVII

Al barroc s'enfoca en el manierisme en l'escultura, mentre el Rococó
busca una perspectiva diferent.

El barroc neix a Roma, el Rococó neix a França.

A diferència del terme "Barroc" la paraula "Rococó", no ofereix dubtes sobre el seu significat. Com els noms de tants altres estils contemporanis, és a l'origen un qualificatiu d'intenció caricaturesca i despectiva, que deriva del substantiu rocaille, rocalla, element principal de la decoració del segle XVII.

El Rococó a diferència del Barroc, es despreocupa per qüestions catòliques. És un art
eminentment aristocràtic, un art per l'alta classe mitjana, amant d'un estil mundà, íntim i delicat.

El rococó a diferència del barroc, es caracteritza per l'opulència, l'elegància i pel
ús de colors vius, que contrasten amb el pessimisme i la foscor del barroc.

jueves, 7 de marzo de 2013

ART DEL BARROC


INTRODUCCIÓ
Al segle XVII i començament del XVIII, l’idealisme característic del Renaixement va deixar pas a una visió del món molt més pessimista. Els artistes del barroc van tendir a exagerar l’expressió dels personatges, a destacar els contrastos i a recrear-se en els detalls.
L’art barroc és l’estil dominant del període així anomenat. Fou un procés desenvolupat entre dos formes de classicisme: la del Renaixement i la de l’era racionalista.
L’enfortiment de la burgesia en alguns països europeus, la divisió d’Europa en dues confessions religioses (la catòlica i la protestant) i els interrogants que es plantegen arran dels conflictes de l’època i de l’eixamplament d’horitzons són circumstàncies històriques que van influir el barroc.
L’arquitectura barroca:
L’arquitectura barroca destaca per l’exuberància i la teatralitat. Els arquitectes es preocupaven per l’espai on s’havien d’ubicar els edificis que construïen i d’aquesta manera sorgí a Europa l’urbanisme.
Els arquitectes barrocs abandonen les línies regulars dels edificis renaixentistes i van imposar un estil marcat per les formes dinàmiques i complexes. En el cas dels temples, es torçaven les columnes, es trencaven i es corbaven els frontons, es creaven grans escalinates i enormes columnates, etc, perquè es volia atreure l’atenció del vianant per fer-lo passar a l’interior.
Destaquen els arquitectes italians Francesco Borromini i Carlo Maderno, i els espanyols José Benito de Churriguera, Pedro de Ribera i Lorenzo Rodríguez.
L’escultura barroca:
L'escultura barroca es caracteritza pel moviment, per l’expressió dels sentiments extrems al rostre, per la teatralitat dels gestos i per un realisme cru.
La concepció del cos humà s’allunya del cànon grecoromà. La màxima preocupació és el realisme i, per tant, l’expressivitat de les figures, que s’aconsegueix amb contorsions, postures forçades i la representació del moviment.
La pintura barroca:
La pintura barroca es caracteritza pel realisme dels personatges, es dóna molta importància a la llum que fa ressaltar les figures sobre la penombra del quadre. S’accentuen les línies diagonals que creen inestabilitat i moviment sobre la tela, seran els capdavanters del clarobscur, de la distribució de les llums i de les ombres de tal manera que produeixin un efecte de relleu en les pintures. La temàtica és sobretot religiosa, mitològica o heroica (Caravaggio).
Velázquez, pintor de cort, és un dels representants més destacats dels quadres de gènere, destinats a decorar l'àmbit familiar i que contenen escenes quotidianes.
Als Països Baixos trobem a grans paisatgistes, com ara Vermeer (1636-1675) (Franz Hanfstaengl Muchen , Dona jove amb una gerra d'aigua , La carta d'amor i Dona vestida de blau ).
L’art barroc als Països Catalans:
L’arquitectura civil és insignificant, mentre que en la religiosa es manifesta sobretot en els cambrils; el de la Mare de Déu dels Desemparats de València (1652) , la capella de la Santa Cinta , a Tortosa, etc.

Del tipus d’església de nau única amb capelles laterals destaquen la de Sant Nicolau (1673), a València, i la de Betlem (1680-1730) , a Barcelona, i, entre els presbiteris, el de la seu de València.
Quant a les façanes, cal distingir tres etapes:
-la de trànsit (portals de Sant Francesc i de la seu, de Palma de Mallorca).
-la més barroca (catedrals de Girona i de Tortosa).
-la de parament corbat (seu de València).

domingo, 20 de enero de 2013

El meu artista: Steve Peat

EL meu artista escollit acaba de cumplir 20 anys en la èlit del ciclisme en la modalitat de descens i es retira sent campió del món, ha fet una exhibició amb els seus millors salts davant el seu públic britànic donant-li les gràcies per el suport que li han donat durant tota la seva trajectòria.

En aquest vídeo es mostra com l'equipen i li preparen la bici per fer-li homenatge i també els salts que fa etc..

Fotoreportatge

L'entrenament d'en Xavi

Presentació primera avualació